Núcula

Una nou o núcula és un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri.[1] La majoria deriven de pistils amb ovari ínfer la paret del qual està endurida. El nom de núcula prové del llatí i significa "nou petita".
La núcula és un fruit amb la mateixa estructura biològica que els fruits en nou però de dimensions més reduïdes (de vegades de menys d'un mil•límetre) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evolució del carpel originari de la flor.
És un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prové d'un sol carpel o de la prepondrància d'un carpel, de un ovari normalment situat en posició inferior i de pericarp endurit llenyós o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de núcula. Es diferencia dels aquenis en què el pericarp d'aquests és coriaci.
Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple:
• Castanyes
• Aglans
• Avellanes
Contràriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada també nou, no es considera botànicament una nou, sinó una drupa.[2]
Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentició especialitzada per obrir núcules. Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per obrir la dura closca de les núcules, des d'un trencanous fins a una rudimentària pedra.

LA FRUITA ORGÀNICA

Tot i ser un país petit, tant en població com en superfície, Dinamarca ha estat un dels països pioners en la promoció de l’agricultura orgànica i en la producció i comercialització d’aliments i begudes orgànics. Aquest sector va experimentar un gran desenvolupament al llarg dels anys 90 a causa de la gran cooperació entre les autoritats governamentals, els agricultors i els detallistes, sobretot Co-op Denmark (FDB), que el 1993 va adoptar la política de reduir dràsticament
els preus en la venda al detall dels productes orgànics, cosa que va estimular les vendes.
L’any 1995 el Govern va aprovar un pla per a la producció d’aliments orgànics a
Dinamarca, que s’ha seguit gairebé del tot. També cal remarcar la creació d’algunes organitzacions destinades a promoure l’agricultura orgànica com, per exemple, l’Associació Danesa per a l’Agricultura Orgànica (1981), el Consell d’Aliments Orgànics, creat pel Govern el 1987, el Centre de Serveis Orgànics (1992) i l’Associació
Danesa de Comerç Orgànic (1998). Per aquesta importància que ha anat adquirint el sector de la fruita orgànica els darrers anys i, a més, pel fet que tendeix al creixement, en aquest estudi s’hi dedica un apartat.
LA PRODUCCIÓ DE FRUITA ORGÀNICA
La producció de fruita i verdura orgàniques és una part bastant petita de l’agricultura orgànica. Segons Plantedirektoratet, l’any 2000 hi havia 1.912 hectàrees per a la producció de verdures totalment orgàniques, 197 de les quals produïen fruita.
En el sector de la fruita, els fruits més importants són les pomes, per a les quals es van destinar 66 hectàrees l’any 2000, seguides dels arbres fruiters com, per exemple, els cirerers (51 hectàrees), la grosella negra (43 hectàrees), les maduixes (29 hectàrees) i la fruita silvestre (7). Tot i que no es disposa de dades sobre la quantitat de producció, cal dir que aquesta ha
anat augmentant considerablement els últims anys amb les fluctuacions normals degudes
a les condicions climàtiques.
.Cal mencionar els productors més importants de fruita i verdura orgàniques. També treballen en la distribució de productes orgànics, incloent-hi la venda de fruita i verdura orgàniques importades:
BIODANIA. Cooperativa que coordina la producció i les vendes de les principalscadenes de supermercats, majoristes i plans d’entrega a domicili per als seus 65 socis,
que són una part important del total de vendes de fruita i verdura orgàniques.

Fruita Dessecada

La fruita dessecada és fruita fresca sotmesa a un procès d'assecat per tal de conservar-la. Popularment se la considera, tot i que estrictament no ho és, com a fruita seca, amb les avellanes, ametlles, etc. Algunes de les fruites seques més habituals són, per exemple, el raïm (que sec rep el nom de pansa), la pruna, l'albercoc, el dàtil o la figa.
Actualment és possible també trobar als supermercats goji i altres fruites del bosc, rodanxes de plàtan, dauets de mango, laminetes de coco, etc.

L'avellana a Reus i La Selva

Gastronomia
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que en ocasions es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades. S'utilitzen amb profusió a pastissos,] picades, salses, gelats i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari.
Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.
També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.
A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.
Producció i comercialització
A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).
L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades. L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.
També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.



Avellana DOP de Reus


L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la fil·loxera i la desaparició dels ceps. Actualment la reputació i qualitat d'aquesta fruita seca ha fet que adquirís la Denominació d'Origen Protegida.

Avellana de la Selva

L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes de Sant Climent, Costa de Sant Martí Sacalm, etc. A partir dels anys 1940 començà l'explotació de l'avellana en terres més fèrtils i, a partir dels 1950, la producció s'intensificà, amb la transformació de les terres al regadiu i la substitució generalitzada de les varietats utilitzades per la varietat Negreta.

Nesprers

Com podeu veure en aquesta imatge veiem nesprers, de color taronja, quant estan madurs estan de color verd como totes les fruites. Es molt típic menjar al a mitja primavera hi ha l’estiu. La imatge esta treta de Google .

Raïm

En aquesta imatge podem observar un raïm, típic per li hivern, de color verd, vermell i lila. Es molt típic de menjar 12 raïms per l’any nou.

La imatge esta treta de Google.

Pera

La pera es una fruita, típica tot l'any ja que es cultiva per moltes terres del món. Es de color verd i una mica vermell, per la pera, marró, vermell.

La imatge esta treta de Google.