dilluns, 28 de març del 2011

Núcula




Una nou o núcula és un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri.[1] La majoria deriven de pistils amb ovari ínfer la paret del qual està endurida. El nom de núcula prové del llatí i significa "nou petita".
La núcula és un fruit amb la mateixa estructura biològica que els fruits en nou però de dimensions més reduïdes (de vegades de menys d'un mil•límetre) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evolució del carpel originari de la flor.
És un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prové d'un sol carpel o de la prepondrància d'un carpel, de un ovari normalment situat en posició inferior i de pericarp endurit llenyós o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de núcula. Es diferencia dels aquenis en què el pericarp d'aquests és coriaci.
Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple:
• Castanyes
• Aglans
• Avellanes
Contràriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada també nou, no es considera botànicament una nou, sinó una drupa.[2]
Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentició especialitzada per obrir núcules. Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per obrir la dura closca de les núcules, des d'un trencanous fins a una rudimentària pedra.

LA FRUITA ORGÀNICA




Tot i ser un país petit, tant en població com en superfície, Dinamarca ha estat un dels països pioners en la promoció de l’agricultura orgànica i en la producció i comercialització d’aliments i begudes orgànics. Aquest sector va experimentar un gran desenvolupament al llarg dels anys 90 a causa de la gran cooperació entre les autoritats governamentals, els agricultors i els detallistes, sobretot Co-op Denmark (FDB), que el 1993 va adoptar la política de reduir dràsticament
els preus en la venda al detall dels productes orgànics, cosa que va estimular les vendes.
L’any 1995 el Govern va aprovar un pla per a la producció d’aliments orgànics a
Dinamarca, que s’ha seguit gairebé del tot. També cal remarcar la creació d’algunes organitzacions destinades a promoure l’agricultura orgànica com, per exemple, l’Associació Danesa per a l’Agricultura Orgànica (1981), el Consell d’Aliments Orgànics, creat pel Govern el 1987, el Centre de Serveis Orgànics (1992) i l’Associació
Danesa de Comerç Orgànic (1998). Per aquesta importància que ha anat adquirint el sector de la fruita orgànica els darrers anys i, a més, pel fet que tendeix al creixement, en aquest estudi s’hi dedica un apartat.
LA PRODUCCIÓ DE FRUITA ORGÀNICA
La producció de fruita i verdura orgàniques és una part bastant petita de l’agricultura orgànica. Segons Plantedirektoratet, l’any 2000 hi havia 1.912 hectàrees per a la producció de verdures totalment orgàniques, 197 de les quals produïen fruita.
En el sector de la fruita, els fruits més importants són les pomes, per a les quals es van destinar 66 hectàrees l’any 2000, seguides dels arbres fruiters com, per exemple, els cirerers (51 hectàrees), la grosella negra (43 hectàrees), les maduixes (29 hectàrees) i la fruita silvestre (7). Tot i que no es disposa de dades sobre la quantitat de producció, cal dir que aquesta ha
anat augmentant considerablement els últims anys amb les fluctuacions normals degudes
a les condicions climàtiques.
.Cal mencionar els productors més importants de fruita i verdura orgàniques. També treballen en la distribució de productes orgànics, incloent-hi la venda de fruita i verdura orgàniques importades:
BIODANIA. Cooperativa que coordina la producció i les vendes de les principalscadenes de supermercats, majoristes i plans d’entrega a domicili per als seus 65 socis,
que són una part important del total de vendes de fruita i verdura orgàniques.

Fruita Dessecada





La fruita dessecada és fruita fresca sotmesa a un procès d'assecat per tal de conservar-la. Popularment se la considera, tot i que estrictament no ho és, com a fruita seca, amb les avellanes, ametlles, etc. Algunes de les fruites seques més habituals són, per exemple, el raïm (que sec rep el nom de pansa), la pruna, l'albercoc, el dàtil o la figa.
Actualment és possible també trobar als supermercats goji i altres fruites del bosc, rodanxes de plàtan, dauets de mango, laminetes de coco, etc.

L'avellana a Reus i La Selva




Gastronomia
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que en ocasions es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades. S'utilitzen amb profusió a pastissos,] picades, salses, gelats i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari.
Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.
També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.
A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.
Producció i comercialització
A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).
L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades. L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.
També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.



Avellana DOP de Reus



L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la fil·loxera i la desaparició dels ceps. Actualment la reputació i qualitat d'aquesta fruita seca ha fet que adquirís la Denominació d'Origen Protegida.

Avellana de la Selva

L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes de Sant Climent, Costa de Sant Martí Sacalm, etc. A partir dels anys 1940 començà l'explotació de l'avellana en terres més fèrtils i, a partir dels 1950, la producció s'intensificà, amb la transformació de les terres al regadiu i la substitució generalitzada de les varietats utilitzades per la varietat Negreta.

diumenge, 27 de març del 2011

Nesprers


Com podeu veure en aquesta imatge veiem nesprers, de color taronja, quant estan madurs estan de color verd como totes les fruites. Es molt típic menjar al a mitja primavera hi ha l’estiu. La imatge esta treta de Google .

Raïm


En aquesta imatge podem observar un raïm, típic per li hivern, de color verd, vermell i lila. Es molt típic de menjar 12 raïms per l’any nou.

La imatge esta treta de Google.

Pera


La pera es una fruita, típica tot l'any ja que es cultiva per moltes terres del món. Es de color verd i una mica vermell, per la pera, marró, vermell.

La imatge esta treta de Google.

Taronja

Com podem veure en aquesta fotografia de la taronja, es una fruita de color taronja, el seu sabor pot ser dolç o àcid. I es típic de hivern . Té molta vitamina C.

La fotografia esta treta de Google.

dilluns, 14 de març del 2011

Préssec

En aquesta imatge podem veure un préssec, una fruita molt gustosa que la podem trobar en época d’estiu. Té diferents varietats i colors. La imatge es treta de google.


Maduixa

En aquesta imatge podem veure unes maduixes, una de les fruites més populars per la seva forma, color i gust. La maduixa sempre és de color roig quan es madura. Es d’època d’estiu i primavera. La imatge es treta de google.


Història de la maduixa

Història de la maduixa

Tema: Les fruites

Subtema: Context històric

Des de fa molts mil·lennis, l'home ha vingut utilitzant la maduixa silvestre com aliment, però les seves propietats medicinals no van ser tingudes en compte fins al segle XIII, sent Raimond Llull el primer a recomanar les maduixes per al tractament de gran nombre d'afeccions i especialment per combatre l'anèmia de les joves i retornar la joventut a les dones madures.

A França, les maduixes van començar a conrear-se en el segle XIV. A Espanya el seu cultiu és més recent. Sempre s’ha parlat dels benedicis per la salud d’aquesta fruita, per exemple l'escriptor francès Fontenelle, que va arribar a centenari, atribuïa la seva longevitat al costum de fer cada any una abundant cura de maduixes.
Els moderns Instituts d'Estètica Femenina utilitzen les maduixes per a confeccionar màscares de bellesa amb les quals rejovenir el cutis dels seus clients.

Les notables propietats de les maduixes es deuen al seu contingut en vitamines i sals minerals. Segons estudis analítics recents, el suc de maduixes és un dels productes més complexos del regne vegetal.
A més de contenir vitamines A, C, Bl i B2, les maduixes són notables per les seves àcids orgànics (àcid cítric en particular) els quals, cremant en l'organisme, alliberen bases que confereixen a aquesta fruita un interessant poder alcalinitzant.

Encara que una mica àcida (pH 3,4), la maduixa és, doncs, un aliment alcalinitzant.

Les maduixes proporcionen també calci, fòsfor i ferro. La relació calciolfósforo (1,3) és molt interessant i s'aproxima a la relació pròpia de l'organisme humà.
Les maduixes contenen també potassi, magnesi, sodi, coure i altres importants oligo-elements.

Hi ha persones que s'abstenen de menjar maduixes per por que els produeixin urticària. Però, excepte en casos de veritable al·lèrgia, el que produeix urticària no són les maduixes, sinó els residus amoniacals de la descomposició de substàncies orgàniques utilitzades com abonament del maduixeres. Aquest perill se suprimeix rentant curosament les maduixes i deixant-preparades amb una mitja hora d'antelació al seu consum, a fi que hagin pogut recuperar la seva deliciosa aroma.


Les fruites tropicals

Les Fruites Tropicals!

Tema: Les fruites

Subtema: Context històric

En aquet article parlare del context historic de les fruites tropicals el seu sabor i el tipus de fruites que son fruits tropicals.

Les fruites tropicals són les que es cultiven en les zones tropicals, de clima càlid i humit. El seu hàbitat natural és Àfrica, l’ Àsia tropical, Amèrica i Austràlia. Però algunes d’ aquestes fruites s’ han adaptat bé en altres zones, com les illes Madeira i les Açores, les Canàries i fins Andalusia, on , per exemple a Almuñécar (Granada), també s’ hi donen bé.
Aquestes fruites obtenen el seu màxim grau de saó i perfum a les zones d’ origen i, naturalment, collides ben madures. Els transports ràpids actuals, si bé afavoreixen la seva presència en els nostres mercats, no permeten que arribin sempre en el seu grau màxim de maduració. Altrament, des d’ antic coneixem la pinya- procedent d’ Amèrica-, el plàtan i el coco, així com el dàtil. Però n’ hi ha moltes d’altres, la major part de les quals, a Occidnet, d’ introducció recent però ja força generalitzada pel que fa a algunes espe`cies com el mango, la papaia, l´alquequengui o fisalis, etc, que ja formen part dels plats i les postres.

Els tipus de fruites tropicals són: alvocat, carambola, xirimoia

Guayaba, kiwano, Litxi, Mango, maracujà, Papaia, Rambutan, Tamarillo,caqui, platano o banana, Naranjilla, Borojo, Feijoo, Noni, Síndria, Meló, Pinya.

L’ alvocat procedeix d’ Amèrica, i així ho expliciten el nom de tres espècies més conegudes, l’ antillana, la mexicana i la guatemalteca. Es una fruita en forma d’ ou i escorça de colro verd rugós, però que pot arribar als dos quilos de pes. Té un gust que recorda la nou i l’ avellana, per la qual cosa s’ escau molt bé en els plats salats, com són amanides, soeps i salses, com el famós Guacamole mexicà.

Carambola Una altra fruita que s`ha posat de moda en la decoració de postres: tallada, té un bonic color groc i secció en forma d’ estrella. Procedeix d’ Indonèsia i Malàisia, però s’ ha aclimatat molt bé al Brasil, Colòmbia, Bolívia, Veneçuela, Costa Rica, República Dominicana, etc.

El mango:és considerada la reina de les fruites tropicals .Es un arbre fruiter natiu de Malàisia, l´Índia i el nord de Birmània- i potser de Sri Lanka- que pot assolir els 30 m d’ altura. Es molt corrent a l’ Amèrica tropical, a les Canàries i a Granada, a la vall del riu Verde. Es distingeix entre “mangos” i “mangas”, aquestes més grosses. N’ hi ha diverses varietats, com el “bizcochuelo”, molt dolç, que procedeix del Carib.També es cultiva a Florida, Sudàfrica, Egipte, Israel, Mèxic, Hawai, Mèxic.

La guaiaba és originària de centroamèrica. Es cultiva al Brasil, Colòmbia, el Perú, l’ Equador,Cuba, Puerto Rico Mèxic,Florida així com a les Filipines, Sudàfrica, les Canàries. Se’n fa una pasta que recorda el codonyat.

La papaia és un arbre oriünd de l’ Amèrica llatina (Mèxic). A Cuba (l´Havana) és coneguda com a “fruta bomba”. La fruita recorda una poma, però el seu perfum és intens.N’ hi ha diversos tipus: Bahia, Solo. Hi ha la papaia silvestre (Carica goudotiana), que es fa servrir epr fer confitures.

La xirimoia procedeix dels Andes del Perú. La fruita té un color verd, amb forma alveolada. Es cultiva a Amèrica, Àsia, les Filipines, Granada, etc.

El mangostan és d’ Àsia – segurament de Tailàndia-, i es cultiva a Sri Lanka, la Xina, Borneu, Filipines, Malàisia i a Àfrica- Guinea, Madagascar- i a Amèrica. És una baia de forma esfèrica, i fa uns 7 cm de diàmetre. Té un gust exquisit, entre el de gerd i el préssec, amb notes de prunes i raïm.

Tamarillo dit també, a Mèxic, “tomatillo” i “tomate de árbol”, pel seu gust àcid es fa servir com a horalissa, fregit, al forn o per a salses.

El litxi procedeix de Xina, però també es cultiva a tot Àsia, Florida, Sudàfrica, Madagascar,Hawai, etc. Se sol trobar preparat en almívar, però també fresc.

El kiwano procedeix de Nova Zelanda, però ara es cultiva a Israel i el Brasil.

La feijoa és com una baia ovoide, procedent del Brasil; té un gust agredolç.

Conclusio: Quant presenti el treball diré què significa cada a partat ho resumire i ho explicare.

La història de la poma

Història de la poma

Tema: Les fruites

Subtema: Context històric

En aquet article parlaré de la història de la poma, els seus orígens i varietats.

La poma és el fruit de la pomera, arbre de la família de les Rosàcies. Aquesta família inclou més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustos i arbres distribuïts per regions temperades de tot el món.

Les principals fruites europes, a més del roser, pertanyen a aquesta gran família. Es podria dir que el cultiu de la poma és tan antic com la humanitat, i la pomera l'arbre fruiter més conreat a nivell mundial.

Es desconeix l'origen exacte de la pomera. Uns autors assenyalen que procedeix de les muntanyes del Caucas, mentre que altres indiquen que el Malus sieversi.

També n’hi ha una mitologia de la poma de Adam i Eva. La poma es fa servir com una al·legoria de qualsevol fruita, per això apareix freqüentment amb connotacions simbòliques.

Al paradís terrenal, per exemple, una serp tempta Adam perquè mengi una poma de l'arbre prohibit. El cor de la poma és una figura que podria haver originat el pentacle. La deesa Atalanta va perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobdícia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or són les pomes de la deessa Idun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodisíac.

Les pomes d'or apareixen també al jardí de les Hespèrides, com a fruit de l'arbre de la vida. Hi ha opinions sobre que les "pomes d'or" són en realitat codonys que sí que tenen aquest color daurat i el seu conreu és anterior al de la poma a Grècia; les pomes daurades "golden" són producte d'una mutació recent.

En la cultura popular també juguen un important paper. Una poma, en caure, va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat. En un altre àmbit cultural, Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma enverinada; aquest és un altre element simbòlic de forta presència, el del fruit que dóna alhora la vida i la mort per l'acció, en aquest cas, d'una bruixa. En la tradició suïssa, el seu heroi Guillem Tell ha de travessar amb una fletxa una poma col·locada damunt el cap del seu fill.

Cireres


Cireres!

Tema: Les fruites

Subtema: Context historic

En aquet article explicare com es la cirera.

La cirera es un fruit tipic del estiu, es de color roig. És un arbre de la família de les rosàcies, caducifoli, normalment poc alt, amb escorça d'un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovato-oblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, serrades, flors blanques, agrupades i fruits en drupa, les cireres. L'anomenat cirerer bord , de fruits força amargants, és troba a Catalunya en boscos de la muntanya mitjana. El cirerer és un arbre que pot arribar als 20 metres d´alçada, típic de països càlids, que no suporta gens bé les baixes temperatures. Sospito que l´explicació més coherent per justificar que es plantessin cirerers en determinats indrets de Catalunya per comercialitzar el seu fruit va ser la malaltia que afectà els ceps, la fil·loxera que, a finals del segle XIX, va destruir els cultius de les vinyes. El seu color es de color vermell, és molt tipic a l’estíu, té un sabor dolç.

La informació esta treta aprtri d’aquí

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cirerer http://amicsarbres.blogspot.com/2006/04/cirerers-de-cireres.html

Platans


Plàtans o Bannanes!

Tema: Les fruites

Subtema: fotografia

Els plàtans són molt rics en hidrats de carboni per la qual cosa constitueixen una de les millors maneres de nodrid d’energia vegetal el nostre organisme.

La banna o plàtan és el fruit en forma de baia oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de llavors i comestible.

És una planta originària de les zones tropicals de l’asia Sud- oriental d’on posteriorment va passar a ser conreada a Àfrica, America i a altres indrets del món de clima similar, com ara oceania i Austrlàsia. Els bananers de les Illes Canàries són, generalment, d’una varietat nana.

Ara parlaré de la história dels plàtans o bannanes. A Nova Guinea s'han trobat evidències d'haver estat conreades des de fa 8.000 anys cosa que converteix el conreu del bananer (com altres del grups dels reproduïts vegerativament) en un dels més antics de la Humanitat.

A l'Amèrica Central aquest conreu va acabar tenint una gran influència sociopolítica de la mà del control, monopoli de facto, d'empreses nord-americanes com la United Fruit Company(actualment Chiquita) i que va donar lloc al concepte de República bananera.

La informacio esta treta http://www.botanical-online.com/platanos1catala.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Banana

I les fotografeis son fetes per mi.

Amèrica Central

Nom: Brian Meier
Tema: Les fruites
Subtema: Contrast de cultures

Comunament s'afirma que el caimito és autòcton de l'Amèrica Central, però els eminents botànics Paul Standley i Louis Williams han declarat que no és natiu d'aquesta zona, al no trobar noms aborígens allà. L'arbre pot bé pertànyer a les Antilles. Però, està més o menys naturalitzat a baixes i mitjanes altures des del sud de Mèxic a Panamà, és especialment abundant al costat Pacífic de Guatemala, i sovint cultivada al sud, fins al nord d'Argentina i Perú. Va ser reportat per Cieza de León al Perú durant els seus viatges entre 1532 i 1550. És comú en la major part de les illes del Carib i en les Bermudes. A Haití, el caimito va ser fruita favorita del rei Christophe i la seva cort sota l'ombra d'un gran espècimen a Milot. El Departament d'Agricultura dels Estats Units va rebre llavors de Jamaica en 1904. El caimito de tant en tant es conrea en el sud de Florida i Hawaii on sembrar abans de 1901. Hi ha alguns arbres a Samoa i a Malàisia, encara que no produeixen regularment. L'arbre es conrea al sud del Vietnam i en Cambodja pels seus fruits, però més pel seu valor ornamental en l'oest d'Àfrica tropical, Zanzíbar, i les regions càlides de l'Índia. Es va introduir en Ceilan el 1802, va arribar a les Filipines, però molt més tard, i s'ha tornat molt comú, hi ha allà com un arbre en els costats de les carretera i el fruit és apreciat.



Informació treta de:

Nom: Brian Meier
Tema: Les fruites
Subtema: Contrast cultural

La palta o també anomenada alvocat, és una fruita a la qual se li atribueixen diverses propietats per a la prevenció de diversos problemes de salut.

Té la qualitat de baixar elcolesterolde la sang, pel fet que conté greixos mono insaturats. Ajuda a la sang en la formació d'hemoglobina, pel seu gran contingut de sal i d'àcid fòlic.

És molt important per a l'elasticitat de la pell, gràcies a la vitamina C que posseeix, igual que la banana té un alt contingut en potassi. També conté luteïna un fotoquímic que actua com a preventiu en problemes visuals com ara cataractes.



Informació treta de:

Nom: Brian Meier
Tema: Les fruites
Subtemes: Contrast de cultures

A Nicaragua hi ha diversos tipus diferents de banana, que varien en colors, formes i mides. Gràcies a la seva abundància i àmplia disponibilitat, aquesta fruita és d'ampli consum i constitueix un entrepà barat, que no necessita preparació. No obstant això, els nicaragüencs tenen diverses altres formes de preparar els bananers. Una deliciosa beguda s'obté al barrejar llet amb banano liquat, en Carazo, els bananos sobre-madurats s'utilitzen per a la fabricació de vinagre. Aquest mateix tipus de banana també pot ser horneado i servit amb formatge calent.

Les diferents varietats de bananers produïts i venuts a Nicaragua inclouen al banano groc comú, conegut arreu del món, i també a varietats peculiars com el 'banana carib' que tenen un color groc o vermell. També pot trobar-se els 'guineos quadrats', que són familiars dels bananers però són quadrats i d'una constitució que els fa majorment utilitzats després d'alguna preparació a la cuina.

Banano

Informació treta de:

Mango

Nom: Brian Meier
Tema: Les fruites
Subtema: Contrast de cultures

El mango és un dels fruits exòtics i més coneguts i apreciats, alguns ho consideren com el rei de la fruita. Cap altre fruit té un gust tan exòtic. És una fruita tan corrent per als habitants dels tròpics com la poma per als europeus. El seu cultiu és propi d'aquestes zones de clima tropical i subtropical, degut principalment al fet que no suporta el fred. La temperatura idònia per al seu desenvolupament òptim oscil.la entre els 20 i els 26 graus de temperatura mitjana anual. A la península la seva introducció ha estat relativament recent i les seves possibilitats de cultiu es circumscriuen a zones molt limitades de la Costa Tropical de Granada i Canàries.

Encara que s'adapta a tot tipus de sòls, prefereix els de bon drenatge i poc alcalins. Els sòls fèrtils, l'aigua abundant i les temperatures i llum adequades fan de la Costa granadina un lloc idoni perquè creixi aquest peculiar fruit. Durant l'hivern, les baixes temperatures mantenen a la planta parada, convertint-se aquest en un element que limita el seu desenvolupament vegetatiu. Aquest factor, per contra, 'estressa' a la planta de manera que fa possible una floració precoç i abundant. Això permet una fructificació prematura que no tindria en altres condicions. El mànec ha de tenir calor i temps sec. Creix amb més vigor i en millors condicions als turons una mica allunyats de la influència marina. La recollida de la fruita està compresa entre setembre i desembre.


Informació treta de:

Sabor de amor

Nom: Brian Meier
Tema: Les fruites
Subtema: Música

Sabor de amor, Todo me sabe a ti, Comerte sería un placer, Porque nada me gusta más que tú, Boca de piñón, Bésame con frenesí, Besarte es como comer palomitas de maíz, Corazón de melón, Venus salida del mar, Del negro de un mejillón, Son tus ojos en su punto de sal, Sabor de amor, Tu olor me da hambre, Si no estás mi amor, Puedo ser, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Es el sabor de tu amor, Todo me sabe a ti, Comerte sería un placer, Porque nada me gusta más que tú, Boca de piñón, Bésame con frenesí, Besarte es como comer naranjas en agosto y uvas en abril, Sabor de amor, Espuma de amar, Piel de melocotón, orgía de palabras, sabor de amor, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Labios de fresa sabor de amor, Pulpa de la fruta de la pasión, Es el sabor de tu amor

És una cançó dels Danza Invisible que són un grup musical originari de Torremolinos, Màlaga fundat al 1981.S'ha caracteritzat per ser un dels pocs supervivents de la moguda.D'ells es pot parlar de dues etapes com a banda, la primera amb un so més alternatiu inspirat en grups anglesos com Simple Minds, Spandau Ballet o Tears for Fears, i la segona plena de ritmes llatins.
En la cançó parla del melò entre d'altres fruites, el melò  és una planta herbàcia monoica de tiges reptants. És conrea per la Seva fruit, una baia de temporada estiuenca AMB un gran CONTINGUT d'aigua i de sabor dolç. La planta te tiges tous i pilosos que creixer arran de terra. Els Seves Fulles tinença pecíol acanalat i són palmades, és a dir, el seu aspecte és semblant al d'una mà. Les flors són grogues i cadascuna te un sol sexe.
Informació treta de:
http://www.musica.com/
http://www.euroresidentes.com/Alimentos/melon.htm

La poma




La poma

Tema: Les fruites

Subtema: fotografia

En aquet article parlaré de la poma: Història, varietats, , comerç, els colors que pot tenir la poma, el seu sabor...

La poma és una de les fruites mes cultivada del món. El seu color pot ser de 3 maneres gorc, verd i roig. No t é ningú significat. És una de les fruites qeu mes es menja més, i es menja en totes les èpoques del any, ja que ara es madura en la tardor.Els avantpassats silvestres de Malus domestica són Malus sieversii, que es troba en estat salvatge a les muntanyes de l'Àsia Central, al sud de Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan iXinjiang, a Xina.....

Hi ha més de 7.500 varietats de pomes. Les diferents varietats es distribueixen en climes temperats i subtropicals ja que els pomers no floreixen en les zones tropicals. La poma és una de les espècies de fruites que necessita acumular més hores de fred, amb temperatures inferiors a 7 °C, durant el repòs hivernal. Sabor: té un sabor molt dolç. El seu comerç l'any 2005 es conrearen a tot el món unes 55 milions de tones de pomes amb un valor de prop de 10 mil milions de dòlars.

La informació esta treta de la vikipedia : http://ca.wikipedia.org/wiki/Poma#Comer.C3.A7

Conclusions. Quant hagi d’exposar el treball faré un Power point de unes quntes imanteges per exemple 5 o 10 i explicare el article...

Nom: Brian Meier
Tema: Les fruites
Subtema: Música
Hice un solo desafinado
con las cenizas del amor
las verbenas del pasado
cangrenan el corazón.

Acórtate la falda nueva
despiértate al oscurecer
túmbate al sol cuando llueva
no desordenes mi taller
Tiramisú de limón
helado de aguardiente
muñequita de salón
tanguita de serpiente.

De madrugada y por la puerta de servicios
me pasabas el hachís
al borde del precipicio
jugábamos a Thelma y Louise

Pero esta noche estrena libertad un preso
desde que no eres mi juez.
Tu vudú ya pincha en hueso,
tu saque se enredó en red.

Tiramisu de limón
helado de aguardiente
puritana de salón
tanguita de serpiente.

Dónde crees que vas
qué te parece que soy
no mires atrás
que ya no estoy.

Pero dónde crees que vas
qué te parece que soy
si miras atrás
mañana es hoy.

Dónde crees que vas
qué te parece que soy
puede que quizás
luego sea hoy.

Nena dónde crees que vas
que te parece que soy
no mires atrás
que ya me voy.
Que sepas que el final no empieza hoy

Aquesta és una cançó del conegut Joaquín Ramón Martínez Sabina , conegut artísticament com Joaquín Sabina, és un cantautor i poeta espanyol d'èxit en països de parla hispana. Ha publicat catorze discs d'estudi, quatre en directe i tres recopilatoris i col.laborat amb diferents artistes cantant duos i realitzant altres col.laboracions. També compon per a altres artistes com Ana Belén o Miguel Ríos entre d'altres. Aquesta cançó parla de la llimona que surt del llimoner que és un petit arbre fruiter perenne que pot arribar a més de 4 m d'alçada. El seu fruit és la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa en l'alimentació. El llimoner té una fusta amb escorça llisa i fusta dura i groguenca molt apreciada per a treballs d'ebenisteria. Botànicament, és una espècie híbrida entre C. mèdica (cidro o llimona francès) i C. aurantium (taronger amarg).
Informació treta de:
http://www.10historias10canciones.com/2010/11/canciones-sobre-frutas.html




La pera

Abro la nereva
y encuentro el eco de una pera
de una pera
cierro la boca , bajo a la calle
y en el reflejo del charco
me hierve la sangre , sangre.

Corro al supermercado
porque alli no estoy solo
todo esta a mi lado.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando al carro.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando al carro.

Abro la nevera
que está contenta porque esta llena
mu llena
paso por caja
pongo mala cara
y en el brillo de sus ojos
solo agua, agua.

Corro al supermercado
porque alli no estoy solo
todo esta a mi lado.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando al carro.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando al carro.

Corro al supermercado
porque alli no estoy solo
todo esta a mi lado.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando al carro.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando al carro.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
engordando el carro.

Con solo una mirada
con alargar la mano
dando un paseito
voy llenando el carro.

Aquesta cançó és del Màrtirs del compàs que és un grup musical que es va crear a sevilla l'any 1992 i es van separar el 2007.
La cançó fa referència a la pera que és el fruit de les pereres, arbres caducifoli del gènere Pyrus, tot i que usualment es tracta de la perera comú o (Pyrus communis). És carnosa i comestible i una de les fruites més importants de les regions temperades.

La zarzamora

En en café de Levante entre palmas y alegrías,
cantaba la zarzamora;
se lo pusieron de mote porque dicen que tenia
los ojos como la mora.
Le hablo primero a un tratante, y olé,
y luego fue de un Marques
que la lleno de brillantes, y olé,
de la cabeza a los pies.
Decía la gente que si era de hielo,
que si de los hombres se estaba burlando,
hasta que una noche, con rabia de celos,
a la zarzamora pillaron llorando.

¿Que tiene la zarzamora
que a todas horas
llora que llora por los rincones,
ella que siempre reía
y presumía de que partía los corazones?
De un querer hizo la prueba
y un cariño conoció
que la trae y que la lleva
por la calle del dolor.
Los flamencos del colmado
la vigilan a deshora
porque se han empestillado
en saber del querer desgraciado
que embrujo a la zarzamora.

Cuando Sonaban las doce una copla de agonía
lloraba la zarzamora,
mas nadie daba razones ni el intríngulis sabia
de aquella pena traidora.
Pero una noche al levante, y olé,
fue a buscarla una mujer;
cuando la tuvo delante, y olé,
se dijeron no se que.
De aquello que hablaron ninguno ha sabido
mas la zarzamora lo dijo llorando
en una coplilla que pronto ha corrido
y que ya la gente la va publicando.

¿Que tiene la zarzamora
que a todas horas
llora que llora por los rincones,
ella que siempre reía
y presumía de que partía los corazones?
Lleva anillo de casado,
me vinieron a decir,
pero ya lo había besado
y era tarde para mi.
Que publiquen mi pecado
y el pesar que me devora
y que todos me den de lado
al saber del querer desgraciado
que embrujo a la zarzamora.

Aquesta és una cançò de María Dolores Flores Ruiz, més coneguda pel nom artístic de LolaFlores va ser una cantant de cobla i actriu espanyola,artísticament anomenada "La Faraona".
Va estar casada amb el guitarrista Antonio González "ElPescaílla", amb el qual va tenir tres fills, els cantantsLolita Flores (Dolors González Flores), Antonio Flores (AntonioGonzález Flores) i Rosario Flores (Rosario González Flores). Va ser germana de la també cantant Carmen Flores, tia de l'exfutbolista i entrenador Quique Sánchez Flores i àvia de lesactrius Elena Furiase (filla de Lolita) i Alba Flores.
Aquesta cançó parla de la zarzamora que és un esbarzer, esbarzer, Murra o mora (Rubus ulmifolius) és un arbustd'aspecte sarmentós, les branques, espinoses i de secciópentagonal, poden créixer fins a 3 metres. Pertany a la família deles rosàcies i és popularment conegut pels seus fruits comestibles

Informació treta de:

http://www.10historias10canciones.com/2010/11/canciones-sobre-frutas.html


diumenge, 13 de març del 2011

Paul Cézanne

Paul Cézanne va néixer el 19 de gener de 1839 a Aix-en-Provence, Francia i va morir el 22 d’octubre de 1906 a la mateixa regió. Cézanne es va educar en moltes escoles de gran prestigi franceses, més tard va començar a estudiar Lleis en La universitat d’Aix que compaginava amb l’escola de Disseny Lliure. Poc a poc es va declinar per les pintures, va decidir viatjar a París i estudiar Belles Arts en l’Acadèmie Suisse, es va concentrar en el dibuix de nus i va visitar el Louvre per a perfeccionar les seves tècniques. Més tard, es va centrar a dibuixar bodegons i paisatges. Després de la guerra va dibuixar quadres significatius. Les seves pintures van començar a exposar-se de manera oficial guanyant-se poc a poc la seva rellevància en el país. Al 1906 mort per una pulmonia encara que els parisencs i la resta del món el recordaran a través de les seves pintures i serà reconegut com un dels pintors francesos més importants.


Fonts d'informació: http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/pintores/1555.htm


Giuseppe Arcimboldo

Giuseppe Arcimboldo es un pintor italià que va néixer al 1527 i les seves obres van servir com a model d’inspiració de l’art surrealista del segle XX. Els seus primers treballs es van plasmar sobre tapissos i vidrieres de la catedral de Milà i més tard va treballar per a la cort de Habsburg. El més característic d’aquest autor eren els retrats composats per animals, fruites, flors i tota classe d’objectes. Alguns d’aquests retrats eren de personatges de les corts però d’altres eren imaginaris. Al principi aquestes obres no estaven ben valorades però més tard els surrealistes les van considerar magnífiques. Van servir coma a font d’inspiració de Dalí i altres pintors del segle XX. Les seves obres més significants són les quatre estacions.


Fonts d'informació: http://www.epdlp.com/pintor.php?id=2754


Poemes de Josep Carner



Com les maduixes

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;
per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per això la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil•la i en 'admiració i a voltes,
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encarA no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits.
Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,
Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.
Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes

La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Eglé i la síndria

Arribin els Comares. Rient, Fent el cor fort,
és passin una Sindria que és la mes gran de l'hort;
són llurs Maritsa a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-es Damunt Els blats desfets;
mouen Gatzara, saltin, vaig començar cantarelles;
va a rodolons la Sindria i aixafa Els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'Herbet.
Una Comare branda la fortalesa ganivet.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que Esglai els cunyades i bat el SEU marit.
-A mi! -Fan els amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les Totes, Eglé respon irada:
-No següent la primera tallada de NINGÚ!
Al teu, la lluna vermella, la Pollença en sacrifici,
ara que d'innombrables estels AMB el seguici,
vermella com la Sindria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que incís casals, camins i brolles,
si ENS veus avalotades retorna'ns a Rao.
No ens fes l'amor manyagues, seriemas unes folles;
si no ENS escarrasséssim, o xacra o Bé corcó.
És cosa fada el viure Quan home no s'arromanga per al Munyós
o el peix o el batallar AMB la fanga:
i si Els Maritsa enutgen i Els fills donin Treballs,
ENS calç l'home de casa i Ens calen Els brivalls.
El teu doncs, tu que AMB la teva mirada compass
veus que els hi infants s'adormen i que el marit dalt del camp,
i ENS ilolumines la joia del sopar
i alegres l'ampolla posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, AMB ta minvés cara,
si, closes en la fosca, ENS remogué en el llit
el plor de la Mainada o Els petons del marit.

Aglaé i les taronges

Aglae, sota un Bell taronger va aturar,
al Lluny sent els germanes com ocell al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I te la cara Pal · lida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia Tot just casada AMB Drias,
altiva entre la Fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort S'amaga per els deserti vies
I encara és fa mes blanca, perduda entre el perfum.

I dalt a les taronges, i a Culla i es n'emporta;
la set, de Sols mirar-les, li feia Els ulls brillants.
Mossega un fruit i Acluca Els ulls com una morta
i del cabell afluixen el peix Les dues mans.

I Aglae, ja refeta, és Bresse a l'esperança;
AMB un sospir Molt tendre solleva el pit caigut;
ella Pogues besar l'infant que ja s'atansa,
batec tan AVINENT i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix-hi:
fermentat es espremuda i Lassa per la frescor del fill.

Fonts d'informació: http://www.xtec.cat/~lrius1/carner/contenidor.htm