Història de la maduixa

Història de la maduixa

Tema: Les fruites

Subtema: Context històric

Des de fa molts mil·lennis, l'home ha vingut utilitzant la maduixa silvestre com aliment, però les seves propietats medicinals no van ser tingudes en compte fins al segle XIII, sent Raimond Llull el primer a recomanar les maduixes per al tractament de gran nombre d'afeccions i especialment per combatre l'anèmia de les joves i retornar la joventut a les dones madures.

A França, les maduixes van començar a conrear-se en el segle XIV. A Espanya el seu cultiu és més recent. Sempre s’ha parlat dels benedicis per la salud d’aquesta fruita, per exemple l'escriptor francès Fontenelle, que va arribar a centenari, atribuïa la seva longevitat al costum de fer cada any una abundant cura de maduixes. Els moderns Instituts d'Estètica Femenina utilitzen les maduixes per a confeccionar màscares de bellesa amb les quals rejovenir el cutis dels seus clients.

Les notables propietats de les maduixes es deuen al seu contingut en vitamines i sals minerals. Segons estudis analítics recents, el suc de maduixes és un dels productes més complexos del regne vegetal. A més de contenir vitamines A, C, Bl i B2, les maduixes són notables per les seves àcids orgànics (àcid cítric en particular) els quals, cremant en l'organisme, alliberen bases que confereixen a aquesta fruita un interessant poder alcalinitzant.

Encara que una mica àcida (pH 3,4), la maduixa és, doncs, un aliment alcalinitzant.

Les maduixes proporcionen també calci, fòsfor i ferro. La relació calciolfósforo (1,3) és molt interessant i s'aproxima a la relació pròpia de l'organisme humà. Les maduixes contenen també potassi, magnesi, sodi, coure i altres importants oligo-elements.

Hi ha persones que s'abstenen de menjar maduixes per por que els produeixin urticària. Però, excepte en casos de veritable al·lèrgia, el que produeix urticària no són les maduixes, sinó els residus amoniacals de la descomposició de substàncies orgàniques utilitzades com abonament del maduixeres. Aquest perill se suprimeix rentant curosament les maduixes i deixant-preparades amb una mitja hora d'antelació al seu consum, a fi que hagin pogut recuperar la seva deliciosa aroma.