La història de la poma

Història de la poma

Tema: Les fruites

Subtema: Context històric

En aquet article parlaré de la història de la poma, els seus orígens i varietats.

La poma és el fruit de la pomera, arbre de la família de les Rosàcies. Aquesta família inclou més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustos i arbres distribuïts per regions temperades de tot el món.

Les principals fruites europes, a més del roser, pertanyen a aquesta gran família. Es podria dir que el cultiu de la poma és tan antic com la humanitat, i la pomera l'arbre fruiter més conreat a nivell mundial.

Es desconeix l'origen exacte de la pomera. Uns autors assenyalen que procedeix de les muntanyes del Caucas, mentre que altres indiquen que el Malus sieversi.

També n’hi ha una mitologia de la poma de Adam i Eva. La poma es fa servir com una al·legoria de qualsevol fruita, per això apareix freqüentment amb connotacions simbòliques.

Al paradís terrenal, per exemple, una serp tempta Adam perquè mengi una poma de l'arbre prohibit. El cor de la poma és una figura que podria haver originat el pentacle. La deesa Atalanta va perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobdícia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or són les pomes de la deessa Idun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodisíac.

Les pomes d'or apareixen també al jardí de les Hespèrides, com a fruit de l'arbre de la vida. Hi ha opinions sobre que les "pomes d'or" són en realitat codonys que sí que tenen aquest color daurat i el seu conreu és anterior al de la poma a Grècia; les pomes daurades "golden" són producte d'una mutació recent.

En la cultura popular també juguen un important paper. Una poma, en caure, va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat. En un altre àmbit cultural, Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma enverinada; aquest és un altre element simbòlic de forta presència, el del fruit que dóna alhora la vida i la mort per l'acció, en aquest cas, d'una bruixa. En la tradició suïssa, el seu heroi Guillem Tell ha de travessar amb una fletxa una poma col·locada damunt el cap del seu fill.