L'avellana a Reus i La Selva

Gastronomia
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que en ocasions es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades. S'utilitzen amb profusió a pastissos,] picades, salses, gelats i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari.
Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.
També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.
A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.
Producció i comercialització
A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).
L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades. L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.
També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.



Avellana DOP de Reus


L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, ja existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la fil·loxera i la desaparició dels ceps. Actualment la reputació i qualitat d'aquesta fruita seca ha fet que adquirís la Denominació d'Origen Protegida.

Avellana de la Selva

L'avellaner és un arbre silvestre ben present a les muntanyes catalanes, la introducció del qual a les explotacions agràries de la Selva va tenir lloc al segle XIX, a causa de la crisi de la fil·loxera. Fins a mitjan segle XX, el cultiu de l'avellaner es feia exlcusivament en secà a les terres altes de Sant Climent, Costa de Sant Martí Sacalm, etc. A partir dels anys 1940 començà l'explotació de l'avellana en terres més fèrtils i, a partir dels 1950, la producció s'intensificà, amb la transformació de les terres al regadiu i la substitució generalitzada de les varietats utilitzades per la varietat Negreta.